Han entrevistat a l'Àlex Monner a DiR Xperience

Àlex Monner
25 AGOST 2011

Té 16 anys i una entrada a la Viquipèdia. Al primer càsting hi va anar "per passar l'estona". L'han rapat 72 vegades. Comparteix les ganes de viure del Lleó. Acaba de rodar dues pel·lis. És fan dels seus amics. 
Hem quedat per dinar al Saibò de Tuset DiR. L'Àlex arriba mig zombi. I no és un dir. La setmana anterior se la va passar gairebé en vetlla, rodant per les nits la tercera i terrorífica part de la pel·lícula REC, i aquesta ha estat exàmens.

Si tot va bé, es pot dir que avui el protagonista de la sèrie revelació Polseres Vermelles ha acabat 4t d'ESO. Quin crack! Això s'ha de celebrar. I per això demana un menú no apte per a desganats: pasta al pesto de primer i lasnya de segon. Que mengi, que mengi... Necessita energia per a la sessió que ha preparat el Mario, el fotògraf sinnombre, que té previst fer-lo suar amb l'ajuda d'Elisabeth Merino, coordinadora d'activitats dirigides de DiR Eixamble, i entrenadora personal d'exepció per a l'ocasió. Després de dinar, mentre l'Eli es posa a la pell d'una atractiva infermera i l'Àlex demostra les seves habilitats esportives, em dedico a descobrir l'àngel d'aquest actor tan especial...

Com arribes a fer la pel·lícula Herois?
Mai m'havia plantejat ser actor. No en tenia ni idea. I un dia va venir una directora de càting al col·le, va començar a mirar cares que li encaixaven, em va convocar per una prova i vaig dir-me, "hi aniré a passar una estona i tornaré". I em van agafar!

I quan et van dir que t'agafaven, com t'ho vas prendre?
Saps què li vaig contestar a ma mare quan m'ho va dir? "Val, val, me'n vaig a jugar a la Play amb el veí. No li vaig donar gaire importància perquè tampoc sabia com em repercutiria la pel·li...era un món que encara no coneixia.


Com va anar el rodatge?
Vam estar els cinc xavals de la pel·li junts en una casa de colònies. I pic dir que va ser el milor estiu  de la meva vida. Els amics que vaig fer són com germans. Una experiència flipant.

Perquè?
Coneixes gent impressionant, que t'ensenya moltíssim. Ho agrairé sempre. Quan es va acabar, em va fer una perna increïble.


Vas decidir llavors que volies ser actor?
Sí, vaig acabar l'estiu convençut que volia seguir aquest camí. Tot el que vaig aprendre no ho hagués podut fer a cap altre lloc.

Després d'Herois va venir Polseres Vermelles... de prota!
Et seré sincer. Al principi estava una miqueta cagadet. A un actor jove se li adjudiquen les mateixes responsabilitats que a un de 50 anys. Però el Pau Freixas i l'Albert Espinosa em van ajudar en tot. Com que ja els coneixia, tenia molta confiança i no anava tan nerviós.

Què tal això d'anar rapat?
Comptant els dies de rodatge, em van rapar 72 cops. Dels amics em vaig guanya alguna clatellada i les típiques bromes "eh, bola de billar!". Ara entenc els calbs.

La sèrie t'ha canviat la visió de la vida?
Totalment. Un dels lemes és "intensament vius" i crec que es transmet al 100%. Tal com ho està vivint el públic, ho estem vivint els actors. L'altre dia vam visitar una associació de nens amb càncer,  la cara amb què et miren aquells nens no et mira ningú. Tu ets el seu herois i el seu referent. És una responsabilitat. Te n'adones que ells, tot i la seva situació, estan tot el dia rient. Per això ja paga la pena fer la sèrie.

Del Lleó, què tens i què no tens?
El Lleó i jo vivim en mons diferents. Ara bé, té trets que li he hagut de posar jo, com per exemple el caràcter. Les ganes de viure sí que trobo que les tenim semblants. Jo també sóc molt vital i busco que em passin coses emocionants.

El fenòmen fan ha estat brutal...
Fins a la presentació del llibre de l'Albert Espinosa a l'FNAC no van ser conscients del que Polseres estava provocant, esperàvem 100 o 200 persones i van aparèixer 1500! Aquella nit em va costar dormir, pensant que mai més podria caminar tranquil pel carrer... però no. La fama és com l'escuma, un dia estàs amunt i, de cop, baixes, i no passa res. Els amics i la família t'ajuden a saber d'on véns.
Segona temporada de Polseres... se sap alguna cosa?
Començarem a rodar l'estiu de 2012. L'estrena serà al setembre del mateix anys. Es fa esperar una mica, però després el boom va bé reposar. De moment, l'Albert Espinosa ha escrit el primer capítol i l'últim.

T'agrada l'esport?
Molt! Ara no en faig gaire perquè em falta temps, però he jugat durant anys a futbol i m'agrada molt la boxa.

Quines altres coses t'agraden?
El cine, el teatre, la poesia, escriure guions... Tinc vàries historietes que vull rodar. M'encanta tocar la guitarra i la música. No podria viure sense la música.


Què sona al teu iPod? 
Una cançó que es diu "We are the people", de The Empire of the Sun. I últimament escolto molt pink Floyd, Matisyahu, Moonford and Sons...

Amb qui t'ho passes millor?
Amb els meus amics. Et puc dir els noms? Ricard, Adrian, Albert, Daniel i Andreu. Això posa-ho, eh?

Què no s'imagina la gent de tu?
Que sé parlar basc!

PD: Sento, haver publicat l'entrada tant tard. Però no la trobava sencera enlloc. I gràcies a el Blog de PV by: JOM, he pogut publicar-la! Gràcies :D!

*Els seguidors de Facebook, van pujant ja som 69! Arribarem als 70? Us heu llegit ja el primer capítol de la novel·la?