-Comentari a respondre...
Com vaig dir, la desmotivacions esta molt be!!
Jo en principi m'anava a disfressar d'autobus en una comparsa, despres de llaunes de refresc, pero ara com que casi ningu ha començat a fer-lo, no em disfresso de res... :(
El muntatge que has fet, que vols que et digui, no m'agrada... M'ENCANTAA, t'ha sortit molt be, per haver-hi tantes imatges!!
Mariia, un cop més gràcies per ser una de les poques persones que visiten aquest Blog i per deixar un comentari. M'alegro de que t'agradin les Desmotivacions! (: jaja Quantes disfresses... i ho sento per tu. M'encanta que t'encanti el muntatge! Gràcies de nou Mariia!
-Suposo que ja haureu vist la nova gran idea del Dídac! Una mica d'informació meva i seva a la part esquerre del Blog, per cert, si cliqueu a sobre la nostre foto anireu directament a la nostre pestanya dedicada a nosaltres. (:
-Aquest muntatge és per tu Maria: Espero que t'agradi (:
-El que us volia explicar és que tinc un petit problema.
No sé perquè hi ha tanta gent falsa pel món. Hi ha gent que et fa creure que es el teu amic i quan aconsegueix el que vol de tu, et deixa i desapareix de la teva vida per sempre més. Aquesta persona t'oblida però tu no ho pots fer, perquè tu l'has considerat un amic. A mi m'ha passat una vegada, fa un any aproximadament i encara no ho he superat. La que jo havia considerat la meva amiga de tota la vida, amb ella havia passat mil experiències, vam passar, als dos anys, la varicel·la juntes. Va haver-hi una època que anava cada divendres a casa seva. L'any passat van arribar els 12 anys i amb ells els primers amors i primers enamoraments. Per un simple amor, ella em va deixar i va passar a formar part de les noies típiques a cada curs que es creuen les millors i van de guais. Va ser estrany perdre-la i cada vegada que es creuaven les nostres mirades es feia difícil seguir endavant. Va passar el curs i ella ja no significava res per a mi. L'estiu va ser súper diferents a tots els anys anteriors, no la vaig veure ni un sol dia. Va arribar el setembre de nou, i amb ell l'institut. Em va alegrar saber que ja no anàvem a la mateixa classe, ja que ella no vol saber res més de mi ni de el seu antic grupet d'amigues. Encara no ha aconseguit sortir amb el noi pel qual em va deixar, però prefereix això que estar amb mi i jo no sé que li he fet. No em va donar cap explicació, simplement va deixar de parlar-me i prou. Després d'un any de que passes tot, després de oblidar-la per completament, avui ha trucat la seva mare a casa, la meva mare i la seva continuen sent amigues, ha sigut estrany parlar amb ella, feia molt que no sentia la seva veu. Al penjar la trucada m'he assegut al sofà i he plorat. Ha sigut trist, molt trist. La trobo a faltar i vull que torni aviat. Però jo només vull que sigui feliç, i si ella ho és així endavant! Gràcies per tot Núria dels 2 als 11 anys van ser els millors!
-El muntatge d'avui...
-La Frase 10 del Jordi...
POTSER NO HAURIA DE FER RES... SI HE DE TORNAR...
Els dubtes del Jordi per tornar a la vida. Però el final ho aconsegueix. Els dubtes a vegades ens poden fer aconseguir el que volem. Sembla mentida però és veritat!
-Fins demà! Sou genials!
~Laiia (:
Entrades
derres!! cada dia que puc, intento deixar un comentari!! :)
ResponEliminauna gran idea, aixi podrem saber coses sobre vosaltres, que heu fet aquest blog tant bonic! <3
el muntatge es precios!! com tots!!
a mi tambe em va pasar una cosa semblant a la teva, amb la meva millor amiga anava cada dijous a casa seva, i ella venia a casa meva cada dimarts, ens ho pasavem molt be! pero ara desde l'any passat ha fet noves amigues i clar, ja ni em parla! es molt trist, jo parlo amb ella, pero ni em contesta!:( espero que tu estiguis millor!!
(una cosa, al principi del post, has dit que penjaries una altra desmotivació, i no n'has penjat... weno no pasa res!!)