Ja s'han acabat... :( Us han agradat?
POTSER ÉS EL SOL... AL FINAL EL TONI TINDRÀ RAÓ I RESULTARÀ QUE ETS UN VAMPIR.
Tallar amb la Cristina fa que el Jordi s'enfonsi. Però ell sap que realment no l'estima, sinó estima al Lleó.
-Ahir, si que vaig penjar el Capítol numero 29 de la novel·la del Nil & el Marc.Aquí el teniu, però també el podreu trobar a l'apartat de la novel·la.
Capítol 29 Sempre em pots fer treure un somriure.
Primer dia a casa. Estàs molt feliç, per fi ets a casa. Estàs preocupada, li has de tornar el collaret al Nil. El Nil et va dir que estaria a Altafulla fins la tercera setmana d'agost...
Tercera setmana d'agost. La última setmana del Nil a Altafulla. Vas baixar del cotxe i vas córrer a abraçar a la Núria, que t'esperava impacient.
Núria: (tu), em pensava que no tornaries.
Tu: Ho havia de fer.
Núria: He de marxar, ja ens veurem al setembre.
Tu: Adéu Núria, i gràcies per pujar a Altafulla, només per despedir-te de mi.
Núria: Cuida't guapa.
Tu: Fins aviat.
Se'n va anar. La Núria era una amiga de veritat, sabies que no et fallaria mai. Però no hi havia ningú al món com la Gemma, cada dia que passava, volies encara més que tornés.
Vas pujar a casa a deixar les coses, et vas posar el banyador i vas sortir en direcció a la platja.
Et vas estirar a prendre el sol, amb les teves Rayban de color groc. De sobte, vas notar que no et tocava el sol a la pell. Vas aixecar el cap i...
Tu: H-hola.
Nil: Què passa? Què no em coneixes?
Tu: Sí, sí. No t'esperava.
Nil: Com estàs?
Tu: Bé, bé. M'has d'explicar que va passar.
Nil: Puc seure?
Tu: Esclar.
Nil: Era de nit, estaves plorant a la platja. Jo venia de fer una volta i et vaig veure, vam estar parlant una estona. Te'n recordes, no?
Vas fer que sí amb el cap, no el volies interrompre.
Nil: Estàvem parlant i et vaig fer un petó. Et vas desmaiar i, bueno la resta ja ho saps.
Tu: Em vas fer un petó?
Nil: S-sí.
Tu: Per què?
Nil: Perquè...
El vas mirar als ulls, aquells ulls tant i tant bonics.
Nil: M'agrades.
Tu: Què?
Et vas quedar flipant, literalment. El teu ídol t'estava dient que li agradaves? Encara no l'havies acabat de prendre com un autentic amic i ara et deia això?
Nil: Què passa? És la veritat.
Tu: No m'ho esperava i menys de tu.
Et va mirar i et va somriure. Se't va anar acostant a poc a poc fins que els seus llavis van arribar als teus i es van unir. Va ser un moment molt tendre que no volies que acabes mai.
Vas passar la última setmana amb el Nil, ell va fer que fos la millor setmana de la teva vida. Us vau haver de despedir. Ja quedava menys per tornar a començar l'institut. Només quedava una setmana, la vas passar a Sabadell. Amb el Jan, vau veure tots els capítols de Polseres Vermelles, com era d'esperar, li van encantar.
Cada dia et trucava el Nil i et treia un somriure de la cara. Us passàveu hores i hores parlant pel Blackberry Messenger. T'encantava i et feia tornar boja.
Et va sonar el mòbil, el vas agafar era la Joana.
Joana: Hola!
Tu: Joana guapa!
Joana: Com estàs?
Tu: Molt bé!
Joana: I això?
Eres molt feliç, i tot gràcies al Nil. Però no li havies dit res a ningú.
Tu: Per res, en especial. Bueno, perquè ja sóc a casa.
Joana: Me'n alegro. Vols fer alguna cosa avui?
Tu: Clar.
Joana: A les sis, davant del campanar.
Tu: D'acord.
Joana: Fins després.
Tu: Adéu.
Vas somriure havies quedat a les sis. Com el primer dia d'estiu, aquell dia en que vas conèixer el Nil. Et va venir al cap el Roc. Què et volia dir aquell dia?
Vas dinar amb la Mireia i la Lídia, ja que el teu pare i la Rosa havien anat a dinar amb el Robert, el Jan, i el Marçal en un restaurant.
Van arribar les sis, avui només tenies una opció: dirigir-te al campanar. El campanar estava just davant de casa teva. Allà hi havia la Joana, però també la Queralt, l'Andrea, la Laia i la Clàudia, les teves amigues de campaments.
Et vas acostar a elles, amb un somriure a la cara.
Joana: (Tu), ei. Per fi, has arribat!
Tu: Hola noies. I què voleu fer?
Andrea: Podem anar a menjar l'últim gelat de l'estiu?
Hi vau estar totes d'acord i us vau dirigir, entre riures, a la gelataria.
Vau demanar el gelat i quan, amb la Queralt, et dirigies a casa vas veure al Roc assegut a un banc de la plaça del campanar, amb els seus amics entre ells l'Enric. Et vas aturar.
Queralt: Què passa?
Tu: No, no. Res.
Queralt: Segura?
Tu: Sí, sí.
Vau passar pel seu costat desitjant que no et veiessin, però la sort gairebé mai t'acompanya, així que quan vau passar l'Enric va cridar el teu nom. Vas pensar de fer veure que no el senties, però t'encantava la seva veu i no vas poder evitar mirar si de veritat t'havia cridat, o només t'ho havies imaginat.
La Queralt et va mirar.
Queralt: He de... Fins una altre.
L'Enric s'acostava a tu. Tu no podies fer res, haguessis volgut marxar corrents, però no, no podies estaves allà petrificada, mirant com el que havia estat el teu primer amor, s'acostava a tu.
Enric: Hola.
Tu: Què vols?
-Intriga? Properament, el següent capítol... Que ja serà el 30, eh!
Fins demà! (: 7500 visites! Gràcies a tots! (:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada