-En primer lloc, aquí teniu el capítol 30 de la novel·la del Nil i el Marc. Us el poso aquí perquè el pogeu llegir, ja que a l'etiqueta triga una mica més a actualitzar-se.
Capítol
30 Perquè a mi?
Arribes
a Altafulla, a les acaballes d'estiu, et despedeixes de la Núria i
del Nil. Quan ja ets a casa, el Nil et segueix trucant cada dia.
T'estima de veritat.
Et truca la Joana i et
diu d'anar a donar una volta, quan tornés cap a casa et trobes a
l'Enric.
Enric:
Que ja no te'n recordes de mi?
Tu:
Jo? A sobre?
Enric:
No t'entenc.
Tu:
He de marxar.
Enric:
Adéu guapa.
Tu:
Guapa?
Enric:
Ja no m'estimes?
Tu:
No puc estimar-te més.
Enric:
Ell?
Es
va mirar al Roc.
Tu:
No.
Enric:
No m'enganyis.
Tu:
No ho faig.
Enric:
T'he oblidar...
Tu:
Ah, que no ho havies fet, ja?
Enric:
No...
Tu:
Ja ens veurem, Enric, fins aviat.
Vas
córrer, cap a casa. Al arribar, vas anar directament a la teva
habitació, vas començar a plorar. Cada cop amb més intensitat. La
Lídia va entrar a l'habitació.
Lídia:
(Tu), has vist la meva funda del mòbil? No la trobo enlloc.
Tu:
No. Potser està tirada pel sofà, com sempre.
Vas
intentar que no se't veies que estaves plorant, però no va ser
difícil endevinar-ho per la suposada “Doctora del amor”.
Lídia:
Ei, perquè plores?
Tu:
Què? No estic plorant.
Lídia:
No m'enganyis, petita. Diga'm, què et passa?
Es
va asseure al llit, al teu costat. Aquesta frase i aquest gest, et va
donar confiança.
Tu:
És massa difícil d'explicar.
Lídia:
D'acord. Doncs quan tu vulguis m'ho expliques.
Es
va aixecar i va marxar. Propi d'ella. Amb un cop enèrgic va tancar
la porta. Però just abans, et va dir la frase que et canviaria la
vida.
Lídia:
Sigues feliç, la vida t'ho demana amb intensitat.
Just
en aquell moment, vas parar de plorar. Vas somriure i vas oblidar-te
de tot. Vas vestir-te i vas agafar les coses imprescindibles: les
claus, la BB, i una capsa de xiclets de maduixa i plàtan. Tot
seguit, vas baixar les escales i vas sortir en direcció la plaça
del campanar. Vas buscar l'Enric amb la mirada i el vas trobar:
Estava assegut en un banc parlant amb un amic seu, no el coneixies de
res. Li vas clavar la mirada fixament, sense acostar-te. Va tardar
una estona, però se'n va adonar. Es va despedir del seu amic i es va
apropar a tu.
Enric:
Què passa, ara?
Tu:
Seràs borde. Només et vinc a saludar.
Enric:
Sí, després de deixar-me plantat abans, no?
Tu:
Abans? Oblida el passat i viu el present.
Enric:
Què vols dir?
Tu:
Sou curts, eh, els tios.
Enric:
No t'entenc.
Tu:
No cal que m'entenguis.
Es
va quedar callat, en silenci. No s'havia que dir. Et vas apropar
lentament a ell i...
-Respecte a les altres novel·les, us haig de dir que les tancaré totes menys dues: La del Nil i la del Marc. Perquè ara no tindré temps perquè totes tinguin una mica de continuïtat. Les tres novel·les s'actualitzaran cada 15 dies com a màxim. Si pot ser cada cap de setmana, ho intentaré, però no us asseguro res. I les altres novel·les les continuaré a l'estiu. :) Espero que no us importi. Aquí teniu el capítol 1 de la novel·la del Marc. Espero que el gaudiu. El del Nil el penjaré quan pugi.
INTRODUCCIÓ
Et
dius Ivet i ets de Sabadell. Ets bastant baixeta, amb el cabell marró
i els ulls verds. Els teus últims dos nòvios t'han sigut infidels,
per tant, penses que tots els nois són iguals.
Aviso:
La novel·la anirà del Marc Balaguer, però només dic que serà
diferent. Pot ser que passi alguna cosa entre el Marc i la
protagonista, però tot serà difícil.
Presentació
de la protagonista.
Et
dius Ivet, ets de Sabadell, tens 16 anys, el teu aniversari és el
dia tres d'octubre. Vius amb els teus pares, però trobes que et
tracten com si tinguessis tres anys i passes d'ells. El teu pare,
l'Òscar, no el veus gairebé mai, i la teva mare, la Dolors, creus
que es massa bleda. Tens tres germans, dos petits i un de gran. El
Quim, té 18 i ja està fent plans per anar a viure amb la seva
novia, la Sara, però de moment està a casa. El Bru té dotze anys i
tot just comença a tenir els primers amors, i l'Ignasi té deu anys,
és el mimat de la família, i això a tu et fa molta ràbia, però
en el fons t'estimes molt la teva família.
Aquest
any has començat primer de Batxillerat, tens molts deures i molts
exàmens. Però també tens un grup d'amics que ells t'ajuden a tirar
endavant. La teva millor amiga es diu Júlia i el teu millor amic
Marc, sí el Marc Balaguer!
La
teva colla va tota a la classe A, menys tu, la Júlia, i el Marc que
aneu a la B.
Has
tingut un parell de nòvios però tots dos t'han sigut infidels.
Actualment, t'agrada un noi de la teva colla que es diu Jan, és
castany clar i amb els ulls marrons.
Capítol
1
Júlia:
Ivet...! Desperta!
Ivet:
Ah...
Júlia:
T'has adormit, tia!
Ivet:
Què? Quantes hores?
Júlia:
Una. T'has perdut mates.
Ivet:
I què? Què hem fet?
Júlia:
Examen demà.
Ivet:
Demà?
Júlia:
L'hem liat a saco! T'ho has perdut tot!
Ivet:
Què toca ara?
Júlia:
Naturals! Anem al laboratori.
Ivet:
No!
Júlia:
Vinga, va! Què veuràs al Jan!
Quan
aneu al laboratori o quan toca Optativa, barregen totes les classes A
i B. I quan vas al laboratori seus a la taula amb el Jan, en Marc i
una noia que odies que es diu Sandra. La Júlia i tu vau sortir de la
vostra classe i us vau separar al segon pis quan ella va entrar al
seu laboratori, tu vas pujar fins al tercer pis. La professora encara
no havia arribat. Estaves cansada, tenies molta son. Vas deixar la
motxilla a terra i et vas repenjar a la paret. Desitjaves que ningú
et parles, però...
Marc:
Hola, Ivet!
Ivet:
Hola.
Marc:
Què et passa?
Ivet:
Res, que tinc son.
Marc:
A tu, t'agrada el Jan, oi?
Ivet:
Què dius? Esclar, que no.
Confiaves
en el Marc, sí. Però vas decidir no dir-li allò, era massa
personal i només ho sabia la Júlia. A més, el Jan, era un dels
millors amics del Marc i segur que li diria.
Marc:
Vinga, no m'enganyis! Et conec des de els tres anys! Se't nota molt!
Ivet:
T'ho deu semblar a tu! A mi em mola un altre.
Marc:
Qui?
Ivet:
No t'ho vull dir.
Marc:
¬¬” No confies en mi?
Ivet:
Sí, però...
La
professora va arribar, en aquell moment, i et va salvar d'un forat
immens que costaria molt sortir-hi.
Et
vas dirigir cap al teu lloc i vas seure. Normalment, el Marc seia al
teu davant i la Sandra al teu costat. L'explicació sense fi de la
professora va inundar la classe i, com sempre, les converses dels
alumnes es començaven a crear.
Marc:
I qui és, l'afortunat?
Ivet:
Què?
Marc:
El que et mola, tia!
Ivet:
Que no t'ho diré. No li he la Júlia, t'ho diré a tu!
Marc:
No li has dit, a la Júlia?
Ivet:
No.
Marc:
O m'ho dius o li dic a la Júlia que t'agrada un i no li has dit!
Ivet:
Perquè m'ho fas, això, Marc? Jo pensava que érem amics.
Marc:
I ho som! Però tinc curiositat.
Ivet:
Va, centra't en la classe i deixa'm en pau.
Durant
els següents 57 minuts vas haver de suportar les insistències del
Marc, però vas passar d'ell i vas centrar-te en l'avorrida classe de
Naturals. Per fi, alguna cosa et va alegrar el dia, el timbre.
Mentre, et dirigies cap a les escales del fons de tot del pati, lloc
de trobada amb la teva colla, et vas creuar amb el Jan, anava agafada
de la mà de una noia. No li vas veure bé la cara, no portaves les
ulleres. T'hi vas fixar molt i no! Era la Sandra!
Al
arribar a les escales, una llàgrima et recorria galta avall, i et
vas acostar a la Júlia, perquè si algú ho veies, fos només ella.
Júlia:
Ivet, què t'ha passat?
Ivet:
Ja t'ho explicaré després. Anem al lavabo.
De
camí al lavabo, vau veure al Marc, estava amb una noia, molt guapa.
Més petita que vosaltres.
Vas
somriure, almenys ell era feliç. Vas intentar dissimular que estaves
plorant, però el Marc ho va notar, va deixar de somriure i es va
apropar a vosaltres.
Marc:
Ivet, què et passa?
Ivet:
Que...
Marc:
Què...?
-El joc d'eliminar del Nil, queda així. Podeu participar deixant un comentari o enviant un correu a laa.aa@hotmail.com.
Felicitats per tots els actors, la directora i tota la gent implicada, però en especial a l'Àlex. Felicitats!
~Laiia :)
Entrades
Merci pel muntatge, m'encanta!!! <3 *____*
ResponEliminaJo al "rasca" trio a la Joana(5)!!
Impacient per a veure si em toca algo...
Jo del rasca trio el Mikel(1)
ResponEliminaJo al rasca agafo el Nil :3 Jejeje
ResponElimina